Quan vaig escriure el llibre Cómo plantar un árbol (2010), vaig dedicar un requadre a explicar que l’alzina és una llar generosa per a moltes espècies. Una part de la il·lustració, que acompanyava el requadre, era una descripció dels animals que viuen en una alzina adulta i l’altra, els animals que hi viuen a l’hora de la decrepitud, que aleshores anomenava decadència de l’arbre.
L’autora de la il·lustració, Susanna Campillo, me l’ha envia en color vermell terra, el color d’EL GRAN CAPITAL, i no en el color negre de l’edició original.
El tronc de l’alzina és prim en comparació del perímetre de la seva capçada. L’alzina produeix fusta molt dura per garantir la resistència de l’arbre, ja que està sotmesa a la sequera periòdica estival, quan transpira poc. Els alzinars són magatzem d’aliments naturals dels boscos mediterranis. No és estrany observar, entre les branques d’aquests arbres, sis o més nius alhora, on ocells de diferents espècies es reprodueixen simultàniament.
És difícil establir el nombre exacte d’espècies que viuen la seva infància sota la protecció d’aquests gegants verds que superen els vint metres d’alçada. Generalment, els ocells mitjans i petits viuen a la part inferior de les capçades. Les espècies de més gran volada, com les cigonyes negres i les àguiles imperials, aprofiten també la densitat de les fulles per bastir les seves llars a les parts superiors.
Heu trobat a faltar algú a l’alzina? Doncs manca clarament el gaig, un ocell que practica el «mutualisme». L’alzina li dóna glans i el gaig dispersa les llavors. Tampoc no hi són els animals invertebrats ni els microorganismes que alimenten i són l’aliment d’altres animals. Tampoc hi ha la flora característica als diferents tipus d’alzinars (de terra baixa, muntanyenc i carrascar) i, sota terra, els fongs com ara les tòfones a més dels bolets superficials. De tot això en parlarem, del «mutualisme».
Els nius, que algunes espècies fan durant aquesta etapa de vida de l’arbre, després serviran, a d’altres espècies de més grandària, tal com indiquen les fletxes dobles. Els nius de l’àguila calçada i l’aligot comú, ubicats a les parts superiors, potser siguin utilitzats després per les milanes [9] o bé els troncs que a la primera etapa de l’arbre acolliren la geneta [14], més endavant donaran aixopluc a la sargantana (17).