A l’acabar la collita 2013-2014 de l’alzina de la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona, varem quedar fascinats del grans guanys obtinguts. Va ser aleshores que vàrem recordar que aquesta havia estat la principal activitat de l’artista i director cinematogràfic Bigas Luna: multiplicar. Havia mort feia nou mesos i les institucions no havien dit ni mu. Teníem la sensació d’una total ingratitud a una persona que va ser un dels grans ambaixadors del nostre país, sempre a punt per a promoure el diàleg i l’entusiasme. 

Se’ns va ocórrer demanar a l’ajuntament de Barcelona, a l’alcalde i al regidor de cultura, que es declarés aquella humil alzina com a L'alzina d’en Bigas Luna. El Consell de la Memòria històrica de l’Ajuntament de Barcelona ho va aprovar per unanimitat, el 19 de març de 2014. 

Malauradament, la intenció de posar una fita el 5 d’abril de 2014, primer aniversari de la seva mort, no va ser possible per les encarcarades normes de l’Ajuntament de la senyalització dels arbres de la memòria.

 

Descripción: http://cdn2.letraslibres.com/cdn/farfuture/kWCZ_icrZ2lCyivjGHVCefELWKMQr2z4m8gS8W4vq9M/mtime:1365720690/sites/default/files/imagecache/revista_articulo_588_480/bigasluna.jpg

Qui era en Bigas Luna? 

Pel que fa a la seva biografia, filmografia i premis podeu trobar informació a Viquipèdia (veure Bigas Luna i també Segon origen). Però què fa aquí Bigas Luna? 

A partir de l’any 2003, Bigas Luna, va incloure dins del seu univers la cultura ecològica. Arran de tenir un hort, a la Nou de Gaia, va començar a promoure l’agricultura ecològica, els vins i l’oli. Va obrir una botiga a Torredembarra i una plataforma web: panvinoychocolate.com. 

A la presentació de la Guia de restaurants km 0, de Slow Food a Catalunya al mercat de la Boqueria (2011) va fer el pa del dinar i va portar tomàquets del seu hort per sucar-los en públic. És a dir, a La Nou de Gaià tenia un hort, a El Virgili tenia un forn per fer pa diàriament, tenia un estable amb burros, a Torredembarra una botiga... 

Tots aquests valors els havia incorporat al seu ideari. Donava suport a la gent que practicava l’agricultura ecològica, havia pensat fer un programa de ràdio sobre alimentació natural, un programa de televisió per presentar els productes de l’Arca de Catalunya... 

S’havia fet amic de Carlo Petrini, el fundador de Slow Food amb qui es va trobar a l’exposició Ninots que Bi feia a Torí (2009). I també va fer amistat amb Josep Pàmies de Som lo que sembrem. Es mostrava contrari a la manipulació genètica dels Organismes modificats genèticament i no es perdia cap celebració de BioCultura. Tot aquest posicionament es trenava amb la seva trajectòria artística que la trobareu a l’enllaç de l’article La llavor d’en Bigas Luna. 

Mecanoscrit del segon origen 

Descripción: Es presenta el making of de 'Segon Origen', adaptació de la novel·la de Manuel de Pedrolo

Com a cineasta, va pensar que la preparació del guió de Mecanoscrit del segon origen podria recollir la seva cosmovisió del món. D’una banda, l’origen de la catàstrofe podia ser el resultat del col·lapse ecològic del planeta, col·lapse induït per la nostra espècie, és clar.

D’altra banda, l’Alba, la protagonista supervivent, podria tenir una nova relació amb l’entorn, el medi. Aquí, el guió recollia el paper de les llavors: unes càpsules d’informació heretades que permetien fer l’hort, i establir una nova relació amb la natura. A l’escena on en Dídac, el supervivent, s’endinsa al bosc, vàrem intentar comunicar la capacitat de poder sentir la vida vegetal, una munió de sentits que ara no captem, que s’han obturat, però que desperten en el supervivent quan troba un doll d’aigua pura.

 

DOCUMENTACIÓ 

Es presenta el making of de Segon Origen, adaptació de la novel·la de Manuel de Pedrolo. La presentació s’emmarca dins els actes culturals de la 10a edició del Premi literari 7lletres de Cervera
 

Després de la projecció, Òscar Rodríguez, dAntàrtida produccions, explicarà el procés de la pel·lícula (que no ha estat gens habitual ni lliure d’ensurts i imprevistos) i també comentarà com es va gestar (més enllà del making of), així com algunes interioritats i particularitats de la producció. El públic podrà fer preguntes.


Segon Origen s’ha convertit en el darrer projecte inacabat

del cineasta Bigas Luna

 

El 2009 es van rodar les primeres escenes de la pel·lícula, una bona part a l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Les imatges, a partir de les quals es va elaborar un Teaser promocional, són les darreres imatges cinematogràfiques de la carrera de Bigas Luna.

 

El periodista Carles Porta, fou qui va proposar a Bigas Luna l’adaptació del Mecanoscrit del segon origen de l’escriptor Manuel de Pedrolo. El rodatge de la pel·lícula era a punt de començar, quan el director va morir. Només faltaven uns serrells de finançament.


Segon origen s’ha pogut acabar rodant, malgrat la mort de Bigas Luna. El periodista Carles Porta es va fer càrrec de la direcció. El projecte ja estava ben lligat i ben treballat. Feia tres anys que el treballaven junts i ja només quedava fer els últims retocs de planificació. Tenien definida la pel·lícula pla a pla, hi havia moltes imatges simbòliques de l’imaginari Bigas per emfatitzar aquest nou món, aquest segon origen.

 

A més, l’equip era tot de la confiança de Bigas Luna. El divendres 19 de juny (2015) es va fer al cinema Casal de Cervera el passi del Making of de la pel·lícula i el Teaser promocional que Bigas Luna va gravar l’any 2009.


Presenten a Manlleu el llibre L’hort del segon origenDescripción: Presenten a Manlleu el llibre ’L’hora del segon origen’..

Es tracta d’un manual d’horticultura adaptat al canvi climàtic

Es presenta a Manlleu L’hort del segon origen, el manual d’horticultura adaptat al canvi climàtic.

El llibre, a partir de la pel·lícula Segon origen, basada en l’obra de Pedrolo, presenta més de 500 varietats catalanes inèdites per «cuidar el teu hort com si fos l'últim de la terra».

El divendres 19 de juny (2015), a les vuit del vespre, es va fer la presentació del llibre L’hort del segon origen al Museu del Ter de Manlleu. L’obra, escrita pel doctor en Ciències Ambientals Jordi Puig i Roca, forma part de la col·lecció Museu de la Vida Rural, editada per l’Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Carulla, i té un estret lligam amb la pel·lícula Segon origen, dirigida per Carles Porta i basada en el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, que s’estrenarà pròximament. L’hort del segon origen és, alhora, un inventari inèdit de més de 500 varietats locals catalanes d’hortalisses i fruiters amb consells per plantar-les, conrear-les, tenir-ne cura i fins i tot, per saber on comprar-ne les llavors. 

El llibre, que duu com a subtítol L'horticultura del futur amb arrels del passat, té vocació de manual i pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn. 

La pel·lícula Segon origen, dirigida per Carles Porta i protagonitzada per Rachel Hurd-Wood, parteix de la idea del desaparegut Bigas Luna. Els protagonistes de la pel·lícula, l’Alba i el Dídac, es troben uns papers escrits per en Dara, pare d’ella i científic especialitzat en el canvi climàtic, que els seran molt valuosos a l’hora de fer un hort per sobreviure després del cataclisme. L’hort del segon origen, de fet, està escrit en primera persona. És el Dara qui parla a la seva filla Alba per indicar-li com es cultiva un hort i ho fa a tall de «manual de supervivència». 

L’acte comptarà amb la presència de Jordi Quer, editor, i de l’autor del llibre, Jordi Puig i Roca. 

L’autor 

Jordi Puig i Roca (l’Ametlla del Vallès, 1978) es declara «pagès de vocació» i és doctor en Ciències Ambientals especialitzat en Canvi Climàtic i Canvi Global Ambiental. Vinculat a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB (ICTA) i a la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya, ha publicat diversos articles científics en prestigioses revistes tan nacionals com internacionals i és autor o coautor de llibres que tenen com a temàtica el patrimoni natural i cultural. Des de l’any 2002, està al capdavant de la cooperativa L’Espigalall, una explotació agrícola que produeix amb varietats locals.


DOCUMENTACIÓ TELEVISIVA 

Segon origen
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/extres/segon-origen/video/5017231/ 

Sala 33 recorda en Bigas Luna
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sala-33/sala-33-recorda-bigas-luna-amb-didi-hollywood/video/5134332/

Comença el rodatge de Segon origen

Telenotícies, març del 2014
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/comenca-a-rodar-se
mecanoscrit-del-segon-origen/video/4951911/

Bigas Luna. Desapareix un referent del cinema

Telenotícies 6 d’abril del 2013
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/desapareix-un-referent-del-cinema/video/4524891/ 

Sala 33 Entrevista a Bigas Luna

6 d’abril del 2013

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sala-33/sala-33-sobsessiona-per-bilbao/video/3767470/