Bi vol dir, en japonès, bellesa i s’escriu amb el kanji que recorda talment un arbre. En Bigas Luna, però, ens deia que Bi volia dir esperança. Aquesta feliç confusió, segurament volguda, forma part de la voluntat artística de jugar amb els equívocs que tan ens van fer gaudir.

 El Ple del Consell de la Memòria Històrica de l’Ajuntament de Barcelona, va decidir, a la reunió del dimecres 19 de març del 2014, dedicar a Bigas Luna l’alzina de la plaça de la Vila de Madrid. 

«Decidir que ets un arbre en concret, t’uneix molt a la terra. L’elecció t’ajuda a saber qui ets.» Bigas Luna 

«Després de la mort d’un ésser estimat, és bo reencarnar-lo en un arbre. Quan van morir els meus pares els vaig reencarnar en dues palmeres; la que representa el meu pare s’ha tornat molt masculina i eixuta, com ell. La de la meva mare, femenina, cada any s’omple de dàtils. A ella li poso roses als seus peus, ja que li agradaven molt i a ell, farigola. El pare prenia un dia a la setmana una sopa de farigola. Els orientals diuen que arriba un dia, quan compleixes 60 anys, a partir del qual tens dret a canviar tot el que vulguis de tu: canviar de nom, de treball, de dona, de casa... 

He canviat de símbol. Durant molts anys he estat una atzavara (Agave americana), i ara he mutat a garrofer (Ceratonia siliqua).

La pita (atzavara) que vaig decidir que em representés va morir quan vaig complir 60 anys, i li va créixer aquesta meravellosa tija que els surt quan moren i de la qual sorgeixen una trentena de ramificacions. Quan es va assecar la vaig tallar i mentre esperava que la base s’assequés vaig fer un altar.

Més tard vaig organitzar el meu enterrament com a pita, naturalment. Amb la meva família la vàrem enterrar enfront del garrofer que avui em representa. El vaig a visitar tan sovint com puc. M’uneixo a ell, respiro. Estic viu.»

Bigas Luna | Ingestum, 2008


Des del 3 de novembre del 2013 recol·lecto les glans de l’alzina que hi ha a la plaça de la Vila de Madrid junt al carrer de Canuda del centre de Barcelona. He recollit 12.495 glans i se n’han plantat milers al Viver dels Tres Pins a Montjuïc. D’aquesta alzina tindrem més de dos mil plançons.

Aquesta acció té diverses vesants: botànica, artística, poètica i política. L’alzina és un bé comú d’una gran potencialitat i per aquest motiu l’anomeno... EL GRAN CAPITAL.

He de dir que el suport de l’administració municipal ha estat total. M’han facilitat l’accés, les autoritzacions i el suport logístic.

Que l’alzina estigui dedicada a Bigas Luna, el director de cine i artista que ens va deixar el 5 d’abril del 2013, és la primera activitat entorn de la seva partença i atorga un nou sentit i continuïtat a EL GRAN CAPITAL. 

He vist en la pròpia alzina el motiu de la petició de la dedicatòria: La capacitat de multiplicació que va caracteritzar en Bigas Luna. Batejar l’humil alzina de la plaça de la Vila de Madrid com a L'alzina d’en Bigas Luna, i catalogar-la com a arbre de la memòria honora la nostra ciutat i ens permet de recordar la seva trajectòria plena d’entusiasme i d’amor per la vida. 

Jordi Bigues 


Bi vol dir en japonès bellesa i s’escriu amb el kanji que recorda talment un arbre. En Bigas Luna, però, ens deia que Bi volia dir esperança. Aquesta feliç confusió, segurament volguda, forma part de la voluntat artística de jugar amb els equívocs que tan ens van fer gaudir.