Aquestes reflexions, escrites el novembre del 2013, parlen de les incerteses d’EL GRAN CAPITAL. 

És el moment dels dubtes, una vegada iniciada la collita. En Joan Serrahima del Viver municipal dels Tres Pins m’ha trucat per advertir-me que «les glans de la primera tongada són molt verdes». Vol curar-se en salut. Cal explicar que les glans que suren són separades i que tan sols considerem viables les que no suren. És possible que una bona part de les que suren siguin immadures per diverses raons. 

L’opinió d’en Toni Marzo del Banc de Llavors Forestals de València (ara director general de medi natural del nou govern valencià) és, que «les glans es veuen molt verdes, és com si hagueren caigut abans d’hora per efecte del vent, la sequera, les temperatures anormalment altes...». Opinen, a partir de la foto de les meves mans plenes de glans de la primera tongada lliurada al Viver municipal dels Tres Pins el dilluns 11 de novembre. 

Descripción: C:\Users\Jordi\AppData\Local\Microsoft\Windows\Temporary Internet Files\Content.Outlook\LOLALHDS\2013-11-10 16 38 43 (2).jpg 

Descripción: C:\Users\Jordi\AppData\Local\Microsoft\Windows\Temporary Internet Files\Content.Outlook\LOLALHDS\2013-11-17 21 04 52.jpg 

La collita 2013-2014, la primera i la segona setmana de novembre 

«Si encara en queden moltes més a l’arbre», continua en Toni Marzo, «aleshores el fenomen és prou habitual i la collita bona arribarà (però ha de fer fred perquè madurin més). Entre les primeres que cauen a terra sempre n’hi ha moltes de poc viables perquè encara eren verdes o s’han fet malbé per causes climàtiques o per l’atac d’insectes.» 

També ho he preguntat a Juan Vicente Botella, viverista i biòleg de la Serrania del País Valencià. Em diu: «Por el aspecto de la foto, se ven bastante verdes todavía. Este es un año bastante complicado pues llovió en agosto, los árboles se lanzaron a fructificar pero desde mediados de octubre, un mes después aproximadamente, casi no había llovido y se habían acabado las reservas. Ahora puede que estén desprendiéndose por no tener reservas de agua». 

Així i tot l’alzina de la plaça té un rec artificial a fi de mantenir verda la gespa. És a dir no viu un règim natural d’aigua pluvial. En Juan continua: «El criterio natural, es recoger las bellotas apenas caen al suelo y antes de que las coma el ganado o los jabalíes. Pero en un año como este, el árbol puede desprenderse de los frutos sin haberlos madurado del todo. La incidencia de esto en la germinación es que disminuye el número de las que germinan, pero en el tiempo que estamos, si caen verdes, las estacionaría a la sombra bien extendidas encima de una malla de recoger olivas, por ejemplo, y esperaría que maduraran algo más (15-20 días) antes de sembrarlas. Aunque están algo inmaduras pueden ser viables». 

En Toni Marzo diu: «Les glans verdes, és cert, no germinen, però pot haver-hi sorpreses (amb alguna, no amb totes). L’altra cosa que es pot fer amb aquestes és esperar una o dues setmanes per veure si n’hi ha que continuen madurant fora de l'arbre (a partir d'un cert estadi és possible) i sembrar-les després». I conclou: «Això de la natura no funciona mai de manera previsible, sempre hi ha sorpreses...». 

En tot cas, encara no sabem si és o no és un bon any en general, i en particular per la manca d’informació de l’historial de l’arbre i la seva alternança de producció, la veceria, que en diuen en castellà. 

Jordi Bigues, 13 de novembre del 2013