El Gran Capital | Bigas Luna i el seu hort
544
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-544,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,side_area_uncovered_from_content,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,columns-4,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Bigas Luna i el seu hort

About This Project

L’artista i director de cinema Bigas Luna explica la seva vivència amb l’horticultura, recorda Joan Miró i les persones que el varen ajudar.

«Cada vegada que penso en un hort, en el meu hort, penso en Guillem Ferrer, en Gaspar Caballero de Segovia i en Jordi Bigues, el meu cosí. Ells m’han descobert un món proper, immediat, que fa tocar els peus a terra i els hi enfonsa. En Guillem em va convèncer que fes un hort recordant-me aquell poema xinès que diu: Si vols ser feliç una hora… emborratxa’t. Si vols ser feliç un dia… mata el teu porc. Si vols ser feliç una setmana… fes un bell viatge. Si vols ser feliç un any… casa’t. Si vols ser feliç tota la vida… conrea un hort.

En Gaspar, amb tots els seus estris, es va desplaçar fins el tros, la finca aparentment erma on ara llueix el meu hort en el seu descans hivernal. I en Jordi em va donar tots els seus contactes i totes les seves reflexions per començar el camí; i me’ls va donar tot passejant.

Quan t’inicies en la tasca de fer un hort, t’inicies també en entendre la vida. Per a mi, aquesta tasca, s’ha convertit en quelcom fonamental. No només pel que fa a les viandes que culls de l’hort, que són prou importants, sinó també com a forma de vida i treball. Gràcies a l’hort he après a treballar, he après a esperar, he après a tractar a la gent de manera diferent. Joan Miró, a qui admiro molt, parlava dels seus quadres com si fossin carxofes o enciams (1). A mi em passa el mateix. Extrapolo l’hort al cinema i, si estic fent una pel·lícula, amb actors joves, els comparo amb les llavors i tot té el seu procés i el seu temps…

Amb el meu hort estic aprenent molt, i la meva vida millora cada dia. Fa uns anys vaig proposar que l’asfalt del Passeig de Gràcia de Barcelona es convertís en un hort i mostrar, mitjançant un fotomuntatge, com podria ser i com, en un futur, apreciaríem més aquest ús del sòl que la circulació dels vehicles.

Després vaig descobrir el sistema de l’hort urbà que vaig utilitzar en una exposició a la Fira Arco de Madrid (2), i en una altre exposició del FAD de Barcelona (3). Poc abans havíem pres imatges de com es fa un hort, el projecte Nodrir (4) que la Fundació Miró va acollir amb motiu de l’Any del disseny i que va dirigir i inspirar en Jordi Bigues.

Allà, en Gaspar, autor del sistema d’horticultura Parades en crestall, em va oferir totes les seves habilitats per poder fer un hort prop de casa. I el que semblava tan sols una idea es va convertir, en poc de temps, en una ferma realitat (5). Tot ha esdevingut rodat. Després vaig muntar la meva exposició Llavors amb quadres que rememoren llavors acompanyats amb textos d’en Jordi. Aquesta exposició ha estat presentada a diferents ciutats (6).

D’aleshores ençà, les collites s’han anat produint i els problemes propis del dia a dia a l’hort s’han superat amb solucions imaginatives i, fins i tot, sorprenents. Tot un laboratori (7).

Bigas Luna. Pròleg del llibre Hort urbà. Manual de cultiu ecològic als balcons i terrats. Josep Maria Vallès. Ediciones del Serbal. Barcelona, 2007.

 

Notes d’en Jordi Bigues, 2015

(1) Les paraules de Joan Miró són: «Considero el meu taller com un hort. Aquí carxofes. Allà patates. Perquè els fruits creixin, s’han de tallar les fulles, i en un moment donat s’ha de podar. Treballo com un jardiner, com un vinyater. Les coses vénen a poc a poc. El meu vocabulari de formes, per exemple, no l’he descobert de cop i volta. S’ha anat formant gairebé malgrat jo mateix. Les coses segueixen el seu curs natural. Creixen, maduren. S’han d’empeltar. S’han de regar… com amb l’enciam. Van madurant en el meu esperit. I, per això, treballo en moltíssimes coses alhora. I fins i tot en àmbits diferents: pintura, gravat, litografia, escultura, ceràmica.»

(2) Fira Internacional d’Art Contemporani (Arco) Pavelló de l’Aigua, febrer de 2004. La instal·lació conjunta de Bigas Luna amb Jordi Bigues era un Hort portàtil de 25 m2.

(3) Moda FAD, setembre de 2004, dins de la BCN Fashion Week. Dos burros d’en Bigas Luna acompanyaven l’hort.

(4) Nodrir. Parades en crestall. L’hort ecològic. Exposició a la Fundació Miró amb motiu de l’Any del Disseny, del dissabte 5 d’abril al dilluns 22 de desembre del 2003, dirigida per Jordi Bigues. Les parades en crestall són un sistema senzill i eficaç d’horticultura innovadora i ecològica dissenyat i practicat pel mateix Gaspar Caballero de Segovia, hortivista mallorquí, autor de diversos llibres sobre cultiu d’horts ecològics.

El dissabte 5 d’abril (el mateix dia en què Bigas Luna va morir), Gaspar Caballero de Segovia, amb els seus ajudants (entre ells el propi Jordi Bigues, Martí Guixé i Mireia Sisquella), van treballar la terra del pati de l’Olivera, a l’atri central del museu, per plantar-hi les quatre parades que es necessiten per a la rotació quadriennal. Javier Calvo, del TBL, el Taller de Bigas Luna, filmà tot el procés fins al 22 de desembre, el dia més curt de l’any, en què es va desmuntar l’hort, (el dia del quart aniversari del naixement d’en Joan Bigues, el fill de Mar Prieto i Jordi Bigues).

(5) La botiga i el web Pan, Vino y Chocolate era la plataforma comercial que Bigas Luna va muntar per vendre els productes del seu hort, vinya i oliveres.

(6) Semillas – Orígenes. Exposició a l’FNAC Callao de Madrid. Del 9 de febrer al 14 de març del 2004. Aquesta exposició itinerant va poder ser vista a les seus de l’FNAC de Bilbao, València, Saragossa i Barcelona.

http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/bigas/bi-expo/popexpo/semillas.htm

(7) La projecció artística de l’hort es pot veure al catàleg d’Ingestum. Exposició a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), del 28 de febrer al 4 de maig del 2008.

Category
Docs & links